Kosmopolis 13: del bosó de Higgs a l’humor sostenible

Dissabte el Kosmopolis va presentar una gran quantitat d’actes de diferent naturalesa. Les sessions del BookCamp sobre el futur de l’edició i les noves literatures estaven plenes i algunes de les conferències també. En general, un dia molt profitós i interessant on vam passar d’una conferència de física a una xerrada sobre còmics per acabar amb un diàleg de naturalesa humorística.

LA CAÇA DEL BOSÓ

Sonia Fernández Vidal moderava aquesta conferència sobre el bosó de Higgs, la ‘partícula divina’ (nom que els físics pràcticament odien) que es va ‘descobrir’ empíricament el juliol de 2012. Al seu costat Martine Bosman i Tamara Vázquez, vinculades al CERN i part important de tot aquest gran procés de recerca.

La conferència elaborava un interessant paral·lelisme entre l’obra “La caça de l’Snark” de Lewis Carroll i el llarguíssim procés que va portar des de les primers idees al voltant del bosó de Higgs a la seva detecció empírica. Alternant entre fragments de l’obra de Carroll i els treballs al CERN, els assistents van poder entendre una mica més què és el bosó de Higgs i què significa per a la física. Encara que el tema és extremadament complicat per ments no introduïdes, Sonia, Tamara i Martine van fer un esforç per resultar divulgatives i apropar-nos al treball que es fa al CERN i a les conseqüències positives que pot tenir per a la recerca en el camp de la física.

CÒMICS DEL SEGLE XXI

Paul Gravett és crític, escriptor, comissari i locutor especialitzat en còmics britànics i internacionals. Entre els seus llibres destaquen Manga: “Sixty years of Japanese comics” (publicat a Espanya per OnlyBook, 2006) i “1001 cómics que hay que leer antes de morir” (Grijalbo, 2012). Ha comissariat diverses exposicions de còmics i és coeditor d’Escape Books i codirector de Comica, el festival internacional de còmics de Londres.

Gravett visitava Kosmopolis per introduir-nos al còmic fet al Regne Unit i al ressorgiment de la novel·la gràfica feta allà en contraposició a la que es fa als Estats Units, país on treballen molts dels autors britànics. Gravett ens va proporcionar un recorregut molt detallat per les mostres més recents del còmic al seu país, explicant-nos també la importància dels festivals com a motors de creació i de les noves tecnologies que proporcionen als autors noves formes d’experimentació.

Gravett, amb un estil molt didàctic i gran quantitat de mostres gràfiques, és un home que sap mantenir l’atenció del públic. Un auditori amb una assistència modesta, desafortunadament, que va gaudir molt amb l’erudició d’aquest gran estudiós del còmic.

HUMOR SOSTENIBLE

El Hall del CCCB estava ple i un gran aplaudiment donava la benvinguda a Andreu Buenafuente i Juan José Millás, en un dels actes que més expectació havia generat. La naturalesa mediàtica dels dos protagonistes justificava aquesta expectació i el que ens van donar, sense estar malament, no va estar a l’alçada de, per exemple, els dos esdeveniments anteriors.

Buenafuente i Millás es reunien per parlar de l’humor i de la seva importància en la societat, especialment en els moments que vivim. Sense guió van parlar sobre diferents fets d’actualitat com l’elecció del Papa o la situació del periodisme, van reflexionar sobre les seves situacions personals i van discutir sobre el paper de l’humor i la responsabilitat dels humoristes com a crítics del que passa al nostre voltant.

Com ja he dit, divertit, entretingut però poc profund. Un acte més massiu que s’agraeix però del que un podria esperar una mica més de contingut.